En aquesta segona entrada m’agradaria posar una mica de focus a un dilema ètic que es planteja al professorat del Cicle i que em fa pensar amb el model de formació reflexiva de Korthagen.
Repetides vegades he presenciat comportaments disruptius per part d’una alumna, a qui anomenarem A, que reivindica amb certa agressivitat els drets de les minories sexuals dins i fora l’aula. Ella es defineix a si mateixa com a transsexual no binària.
“El nombre d’experiències de victimització que han d’afrontar aquests col·lectius minoritaris, tant durant la infància i l’adolescència, per part dels iguals i els mateixos cuidadors, com a l’edat adulta, per part de victimaris diversos, és molt més elevat que el que afronten persones heterosexuals. Per aquests grups minoritzats, fer front a la violència es converteix en una condició vital crònica. (Friedman et al., 2011)”
Aquest estigma vital ha de marcar profundament a les persones que el pateixen. Per això he buscat més informació al respecte i he trobat estudis que expliquen que aquestes experiències de victimització generen multitud de problemes psicosocials tant a la infància i adolescència (Collier et al., 2013) com a l’edat adulta (Mustanski et al., 2016; Pitoňák, 2017; Plöderl i Tremblay, 2015), relatius a la vinculació i el rendiment escolar. Problemes de tipus internalitzant (símptomes posttraumàtics, depressió, conductes suïcides) i externalitzant (conducta disruptiva, agressivitat), així com una baixa autoestima i una menor satisfacció vital. En aquest sentit, el comportament d’A és del tot comprensible. Però com ho pot gestionar el professorat? Com fer que no perjudiqui els companys i companyes?
Korthagen (2001) vincula l’experiència en la pràctica educativa directament amb la formació del docent, entenent la pràctica i la teoria com dos elements que es complementen i que es necessiten mútuament. En aquest sentit, crec que hi ha una mancança de formació en diversitat sexual i de gènere dins l’equip docent del Cicle (i a la societat en general). En el sistema educatiu hauria de fomentar-se una formació en diversitat afectiu-sexual, basada en l’equitat, la tolerància i la llibertat. És l’única manera de tenir les eines per afrontar situacions d’aquesta complexitat.
Com ens trobem davant d’un problema ètic, he considerat que el procés deliberatiu proposat per Canimas (2016) em podria ajudar a reflexionar-hi millor.
| FASE1 Delimitació | 1. A, adopta comportaments disruptius a l’hora de reivindicar condicions i millores referents al tractament de les persones transgènere. Es tracta d’una alumna que ha patit molt al llarg de la seva vida. Ha passat per diverses operacions de canvi de sexe, ha patit bullying i actualment està diagnosticada d’autisme lleu.
2. Ella es proclama activista en contra de la transfòbia. Per part de l’equip docent i la resta de companys i companyes se l’ha recolzat en tot moment i fins i tot se li han agraït moltes aportacions que ha fet i ensenyances molt enriquidores per una societat que encara està molt verda en aquest aspecte. Al context espanyol, són escassos els estudis duts a terme sobre victimització en el col·lectiu de minories sexuals i, la majoria dels treballs publicats sobre victimització en adults s’han centrat en els delictes d’odi i en la violència en les relacions de parella (Rodríguez-Otero et al., 2017). Tot i la bona disposició del professorat, sí que és cert, que no sempre s’utilitza el llenguatge inclusiu i que hi ha situacions que superen als docents. Un exemple és el cas d’una professora de cant que parlava de veus masculines i femenines “i les no binàries què fem?”. A, es rebel·la en contra d’aquestes errades amb agressivitat, males maneres i fent publicacions ofensives al seu Twitter sobre els “mals actes dels seus companys i professors”. 3. La resta d’alumnat comença a estar cansat de tant alliçonament i el professorat passa les classes amb tensió per la por a dir alguna cosa incorrecta. Hi ha molts dubtes de si se l’ha de castigar quan actua d’aquesta manera, però els docents tenen por, i per ara intenten surfejar la situació com poden, evitant el conflicte. |
| FASE 2 Estat de la qüestió | 4. En l’àmbit ètic és evident que és una situació injusta per totes les parts. L’actitud d’A és comprensible si som conscients del seu bagatge, però això no justifica que tracti malament als seus companys i companyes.
5. En l’àmbit jurídic no tinc referències. Em caldria indagar en aquest sentit. 6. Trobo molt interessant el que planteja aquest punt. En aquest cas no sé si hi ha protocols per tractar aquest conflicte, però el que sí que es pot fer segur és consultar a experts (psicòlegs) i analitzar casos similars. A l’hora, aplicar el model de formació reflexiva de Korthagen pot ser de gran ajuda pel professorat del Cicle. 7. Dins dels aspectes socials i psicosanitaris que cal tenir en compte, inclouriem les experiències de victimització que ha patit A i tots els problemes que han esdevingut d’aquestes experiències. |
| FASE 3 Deliberació | 8. No fer res i seguir-li el joc pot semblar una opció, però per la resta de l’alumnat tampoc és just perquè han d’aguantar comportaments, de vegades, intolerables que no es permetrien a altres persones. Jo crec que caldria parlar-ne amb ella i explicar-li que tot el professorat s’esforça per ser correcte en l’ús del llenguatge, igual que els seus companys. Em consta que ja s’ha fet i que ella, igualment, no tolera ni el més petit error. Alguns professors parlaven d’expulsió com a resposta a algunes publicacions pujades de to al Twitter, d’altres opinen que el que publiqui a les seves xarxes no té res a veure amb el centre. En definitiva, es planteja un bon conflicte ètic en el qual una bona formació del professorat en diversitat sexual i de gènere és clau.
|
| FASE4 Implementació | 11. Si finalment s’opta per parlar amb ella, considero que la millor manera seria que ho fes el seu tutor, amb tacte i empatia.
12. Jo establiria una reunió amb el tutor i la psicòloga del centre un cop al mes per tal de veure com es va sentint ella. També proposaria activitats o debats a l’aula per tractar aquesta temàtica. Crec que cal parlar més de diversitat sexual en les aules. Aconseguir la igualtat social només s’aconsegueix amb educació, educació i educació. Perquè educar en tolerància, en respecte, en igualtat de tots i totes és l’únic camí per a retallar de manera definitiva la discriminació i la desigualtat. |
Bibliografia:
– Ornellas, A. [Adriana] i Garcia, A. [Alicia]. (2021). La pràctica reflexiva, un repte per al professional de l’educació. CAT
– Fuentes, Juan Luis. Capítulo 4. Las instituciones educativas como comunidades éticas. A: Luis Fuentes, Juan. Ética para la excelencia educativa. Madrid: Síntesis, 2020. p. 59-81.
– El compromís ètic en l’acció educativa
_ Victimització al llarg de la vida en joves catalans pertanyents a minories sexuals https://cejfe.gencat.cat/web/.content/home/recerca/cataleg/crono/2022/Victimitzacio-en-joves-de-minories-sexuals/Minories_sexuals_CAT.pdf
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.