R4 – 3 Autobiografia lingüística 

R4 – 3 Autobiografia lingüística 

–Dianaaaaa… Holaaaa… Bon dia!

És la veu dels meus pares a través d’una videocàmera dels anys vuitanta que mostra imatges amb molt de gra d’un nadó amb ulls desperts. El nadó soc jo, i aquelles paraules devien ser de les primeres que escoltava a la meva vida.

El català és la meva llengua materna. Sento que em representa i em connecta amb les meves arrels. El 90% de la meva família sempre l’ha utilitzat i els pocs tiets que parlaven castellà, amb mi, parlaven en català. A l’escola barcelonina on vaig anar fins als vuit anys, el català n’era la llengua vehicular. Els meus amics i amigues, els extraescolars, els dibuixos de la televisió… pràcticament tot era i ho feia en català.

Circumstàncies de la vida em van portar a canviar, a quart de primària, a una escola ubicada al Baix Llobregat, on el castellà era la llengua més usada. Recordo que el meu accent i la meva manca de vocabulari fluid, evidenciaven que era catalanoparlant. Tot i això, recordo adaptar-me amb rapidesa al nou context gràcies al qual, el meu accent i domini del castellà van millorar moltíssim. En ambdues llengües considero haver assolit un domini de les habilitats comunicatives: comprensió lectora, expressió escrita i comunicació oral.

És cert que, de vegades, em dirigeixo en castellà a persones que pressuposo, per prejudicis, que no entendran el català. En soc conscient i intento canviar aquesta tendència que, d’alguna manera, és racista i va en detriment de l’ús del català.

A l’escola vam aprendre anglès com a primera llengua estrangera i francès com a segona i els nivells assolits equivaldrien al B2. Sincerament, no tinc records especialment destacables de les estones dedicades a l’estudi de llengües estrangeres a l’aula. Sí que tinc molt bons records dels viatges familiars habituals a França, que permetien fer significatius els meus pobres coneixements de francès. I pel que fa a l’anglès, vaig aprendre molt, tancada a la meva habitació, traduint temes de discs que m’agradaven com Emília o els Back Street Boys.

Durant els meus estudis superiors vaig obtenir una beca Erasmus a Polònia, que em va obligar a posar en pràctica l’anglès cada dia durant cinc mesos i, alhora, em va fer prendre una gran consciència intercultural. Durant aquella etapa vaig assolir una fluïdesa que després he perdut. Actualment, soc una persona molt viatgera i això em permet posar en pràctica l’anglès, encara que sigui de manera intermitent i principalment amb finalitats comunicatives. També miro totes les sèries i pel·lícules en versió original subtitulada per practicar l’anglès i per apreciar la interpretació dels actors i actrius.

El català sempre s’ha mantingut molt present en la meva vida. A causa de la meva feina he hagut de treballar temporades llargues a Madrid, i tenir una bona dicció tant castellana com catalana ha estat un plus en la meva carrera artística com a actriu i dobladora.

He conegut d’altres llengües, tot i que d’una manera molt superficial. Una d’elles és l’italià, gràcies a una beca d’estudis d’un mes a la Toscana. Una altra és el polonès, que vaig estudiar-lo uns mesos abans de marxar d’Erasmus i el vaig intentar posar en pràctica durant la meva estada a Cracòvia. El meu nivell em servia per saludar, demanar quatre coses i orientar-me per la ciutat. Poca cosa més. Recordo que vaig participar en una obra de teatre en polonès com a exercici de classe i quan vaig començar a recitar, tothom reia a la sala… Em deien que parlava com una nena petita. Tot i aquells riures plens de tendresa sempre em vaig sentir molt acollida i estimada. Els meus esforços per parlar polonès eren molt ben rebuts pels meus companys i professors.

He après paraules del balinès, de l’hindú i del japonès gràcies a viatges que he fet, i he constatat que veritablement les llengües són molt més que mitjans de comunicació. Són mitjans d’identificació i presenten variacions a cada cultura. Per tant, parlar el mateix idioma no vol dir necessàriament utilitzar les mateixes paraules.

Em sembla un món fascinant, m’interessa i gaudeixo desxifrant noves llengües i cultures. I en conseqüència, sí, em considero una bona aprenent de llengua.

 

Bibliografia

https://aula.uoc.edu/courses/24152/pages/enunciat-de-lactivitat-r2?module_item_id=953311#:~:text=Portafolis%20europeu%20de,an%20external%20site.

 

DdP1 Gaudir, Gaudir i Gaudir!

Gaudir, Gaudir i Gaudir!

Aquest és el lema de l’EAD, l’Escola d’Art Dramàtic vinculada a l’IES El Castell d’Esparreguera. Un leitmotiv que defineix molt bé les bones intencions d’aquest Cicle Formatiu d’Arts Escèniques. El seu objectiu principal és apropar l’alumnat al món de la interpretació mitjançant un enfocament absolutament competencial i individualitzat que permeti als joves actors aprendre gaudint.

Aquest centre (públic laic, democràtic i pluralista) està ubicat a Esparreguera (població de la comarca del Baix Llobregat d’uns 22.000 habitants aproximadament). La majoria d’habitants utilitzen el català com a llengua vehicular, tot i que, en l’entorn escolar, cada vegada és més present el castellà com a llengua de comunicació entre l’alumnat. Les famílies d’aquests alumnes treballen, principalment, en sectors industrials i el seu nivell adquisitiu és mitjà.

El CFGS en el qual realitzo les pràctiques, va néixer el 2021 i jo mateixa vaig formar part de l’equip docent que el va inaugurar. Per motius professionals no vaig poder continuar exercint com a professora els dos cursos que han seguit després, però hi col·laboro de manera externa de vegades.

Tornar-hi per dur a terme les pràctiques m’ha donat moltes alegries. Aquests primers dies m’ha sorprès i m’ha fet molt feliç veure la millora de les instal·lacions. Les aules estan molt ben adaptades, amb més material tècnic, cortines, taquilles, pissarres digitals…

El cicle formatiu està constituït per dos cursos (primer i segon) i l’alumnat sembla feliç d’anar a classe. El professorat m’ha rebut molt efusivament i tothom s’ha mostrat molt disposat a deixar-me assistir a les seves classes. He gaudit veient a l’alumnat entregant-se a fons a la majoria d’assignatures. He detectat que, tot i que les classes es fan totes en català, els alumnes, entre ells, parlen més el castellà. També detecto greus problemes de dicció catalana en general. No em sorprèn perquè també era la tendència global quan jo era docent del centre.

El grup de primer està format per 10 alumnes i el de segon per 15. Aquestes xifres tan reduïdes em donen moltes pistes per pensar que estic davant d’un entorn en el qual aplicar una estratègia d’ensenyament competencial serà més senzill que a les etapes de primària, ESO o batxillerat del mateix centre.

M’agradaria destacar elements significatius que he detectat: l‘Atenció Personalitzada, la Participació Activa per part de l’alumnat, la Comunicació molt fluida entre professors i alumnes i, en definitiva, un Clima d’Aprenentatge molt positiu.

On he detectat major complexitat en la feina dels docents d’aquest cicle, és a l’hora de treballar la part emocional dels joves actors. M’he adonat que un percentatge molt elevat d’estudiants presenten episodis d’ansietat, tristesa o dificultats a l’hora de gestionar aquest tipus d’activitats. En aquest sentit, i tenint en compte que l’estudi de la Interpretació va molt lligat a un procés d’autodescoberta psicològica i emocional, el professorat necessita eines i acompanyament especialitzat per tal de saber com procedir en situacions que es puguin complicar. Al centre hi ha una psicòloga a la qual poden acudir, professors i alumnes, si ho necessiten. Tot i tenir consciència d’aquestes dificultats i que el centre disposi d’alguns recursos, considero que serien molt útils cursos de formació pels docents orientats a la resolució concreta d’aquest tipus de conflictes.

Estic emocionada per continuar explorant i aprenent en aquest entorn renovat. En el Repte 1, vaig descobrir una frase de la Susanna Cano, mestra especialitzada en FOL, que em va agradar molt i me la vaig guardar. Comentava a la seva entrevista que com a mestra, a part de dominar el temari, el docent s’ha d’emocionar fent el que fa perquè, si no, no podrà transmetre res. Després d’aquests primers dies puc constatar que el professorat de l’EAD és molt apassionat i l’alumnat hi connecta. 

Seguim!

Esparreguera, 19 de desembre 2023

Referències:

Ornellas, A. [Adriana] i Garcia, A. [Alicia]. (2021). La pràctica reflexiva, un repte per al professional de l’educació (1a ed.) [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).

Becerril, L. [Lorena], Ornellas, A. [Adriana], Canadell, R. [Roger]. (2023). Guia del Pràcticum del màster de Formació del Professorat d’Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes (1a. ed.) [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).